| Gènere | teatre; obra dramàtica |
| Data finalització obra | 26/02/2018 |
| Llengua original | català |
| Sinopsi | L’etrusca (El poder d’una dona): monòleg transcendental-eròtic per a dona que canvia, amb observador. Una ceramista etrusca d’uns 55 anys, la Seianti, vol canviar el rumb de la seva vida; el seu company, en Thefarie, serà testimoni dels canvis, enmig d’un clima poètic, oníric, i museístic. |
| Temes | Dona, fortalesa, canvi vital, vida de parella, maduresa física i personal, ceràmica, manufactura, museu, exposicions d’art i arqueologia, pont vida i somni, valor de les peces de museu, vida quotidiana, simbolismes, coratge(s). |
| Escenes | 30 |
| Resum per escenes | I. WHAT I’M LOOKING FOR Seianti, la protagonista, demana un procés de seducció vital. No sap ben bé si ha de continuar o no amb la seva mateixa parella de vivències i complicitats. II. ESMORZAR Hi ha grans guerres que comencen amb grans silencis, diu Seianti. Interioritzacions, exterioritzacions, recerca a l’interior de l’ésser humà. III. THEFARIE Presentació del protagonista masculí, en Thefarie. El món del treball i de les vocacions. «Thefarie no deixa de ser un bon home. Les seves eines, del seu ofici de ferrer, sempre m’havien excitat, talment com el moviment del seu cos, decidit i enèrgic, quan treballava al taller, un taller amb el que flirtejava deu hores al dia tocant bronze, però també altres materials.» IV. ESCOLTA EL RIU Unes flors, els asfòdels (alta simbologia), arriben a escena. El pas dels anys, la rutina, la monotonia, l’anhel de passió, la seguretat, l’excés de confiança, l’acomodament. La filosofia, la poesia. La facilitat, la simplicitat, els processos reflexius. V. PEDRES DE TOMBES Els treballs artesans. Els saquejos històrics. Els morts, els vius, la subsistència. VI. EL FUTUR LLIBRE DE LES CARES (FB) La tecnologia. Google Maps, Facebook. El paper de la dona. La cortesia. VII. SEIANTI: PARLAMENT I Primer ús del discurs del Juli Cèsar de Shakespeare, de l’Acte III, l’escena II, que té lloc al Fòrum i que fa Brutus, un cop Cèsar ha estat mort (“Escolteu la meva causa”). Defensa de la no esclavitud de la dona i de les seves altes capacitats. VIII. KLINAI (LLITS) La dona com a ésser d’alta (o activa) sexualitat, tot sovint negada o recriminada pel sistema. IX. ELS TEMPS QUE CORREN De la utilitat de la capacitat d’observació i intuïció. Elogi de la cultura i la bondat. X. SEIANTI: PARLAMENT II De la inferioritat en tots els camps que s’ha volgut afirmar, sobre la dona. XI. SÓC. SOY. I AM. Definició de la dona. Alfabet i civilització. De l’espoli, ambició, materialisme, egoisme. «Sóc àvida. / Sóc bella sense grans artilugis. / Sóc caçadora. / Sóc dona. / Sóc essencial. / Sóc felina. Sóc generosa. / Sóc humana.» XII. HE TROBAT La poesia com a canal de reivindicació, explicació del món, salvació. El twitter (poètic). XIII. El DIA DE L’ARGAMASSA SEIANTI, al públic: “El dia de l’argamassa”. (Pausa petita.) “El dia de l’argamassa” és com vaig batejar el dia en què vaig notar plaer quan va tocar-me una dona. XIV. SEIANTI: PARLAMENT III Onze filacteris (missatges escrits) per a un món millor. La República Feminista. XV. CINEMA Depressió i experiència estètica. XVI. QUI FOS SOPAR Sotregades emocionals. Poema. (…) que (t’) espero algun dia al damunt de la meva pell. XVII. LOST WITHOUT YOU Thefarie canta amb tristesa la possible pèrdua de la seva estimada Seianti. XVIII. DELS ROBATORIS I LA INGENUÏTAT Ús i legitima ingenuïtat. XIX. EXCAVACIONS CAMPANARI Benestar. Robatoris. XX. LA PORTA DE LA POESIA Poema ‘Diàlegs íntims’: cal que ens besem. XXI. EL LLADRE SEGON Els amics d’en Thefarie: l’Aristo i en Turms, decorador de Marzabotto, i amantíssim de la bellesa en forma de dona. XXII. SEIANTI: PARLAMENT IV Elogi de la sensualitat de la dona. Causa de l’amor lèsbic. XXIII. ENTRE L’ARNO I EL TÍBER Història de Magcarto, l’escrivà de Cartago, i de la seva filla. Elogi i bellesa i evidència de l’amor. XXIV. NECRÒPOLI Relat museogràfic d’una necròpoli. De l’estupidesa i simplicitats mentals. De la precisió i idoneïtat. XXV. LLIBRETA D’APUNTS Descripció del procés masturbatori femení. De la intimitat. XXVI. OINOCHOE «La seva dona començava un procés de canvi. No era màgia, no era bruixeria, no era química, era la fulla que es desplaça a l’arbre. La Toscana començava a obrir tots els pètals, jo començava a desitjar amb força coses i conceptes del segle XXI.» XXVII. CURTUN «[…] cal recordar-li a l’amant indecís que la paciència no és mai infinita.» XXVIII. LEGÍTIMA QUEIXA DE LA SENYORA MUGRÓ (LQDLSM) Poema. Demanar la mossegada tendra. XXIX. NO TINC CAP DRET L’amant que veu perillar la seva relació afectiva. Dret de no propietat del cos estimat. XXX. FIORI (escena última) Elogi i missatge universal per a una vida sexual i natural. Elogi del pacifisme. |
| Personatges | Petit format: 1 dona, 1 home. SEIANTI, dona etrusca, uns 55 anys. THEFARIE, home etrusc, uns 60 anys. Hauríem de situar l’edat de la nòmina actoral entre els 55-65 anys. |
| Espai escènic | Món oníric i museístic, indefinit, valor rotund simbòlic de la llum. Moment portuari (discursos feministes de Seianti). |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | |
| Fragment literari | Escena 1 Fosc. SEIANTI asseguda a una caixa gran i ampla, al prosceni, a tocar del públic, a la meitat dreta de l’escenari. Rere seu, objectes disposats en cercle, en peanes, com si fóssim a un museu: tenen una petita explicació a sota. S’·il·lumina zenitalment l’OBJECTE 1: la funda de l’L.P. The Joshua Tree. (Sempre a posteriori o simultàniament: projecció de l’objecte 1). A continuació, neix molt lentament un focus zenital, que il·lumina la dona. Cercle menut de llum al terra. Ella comença a parlar… SEIANTI, a l’horitzó: Li he demanat al meu home un procés de seducció. Després de trenta anys plegats ho he trobat coherent. Possiblement també engrescador. Tal vegada els homes de Pyorgoi -Pyrgi per als menys puristes- no aprovin aquesta decisió meva, d’una dona forta i valenta, d’una ceramista i bruixa bona, no pas com les de Macbeth－féu la paraula aguda, féu la tònica a la darrera síl·laba: Mac-béz. (Pausa.) Jo, a aquesta gent portuària, que no ha tingut mai gaire por a les onades decidides i ferotges, enceses pels moments agres, els diria: «homes, no sigueu obtusos. No sigueu estaticistes. Accepteu la benedicció que constitueix un canvi, el can-vi.». …O el problema és el fet que qui fa la proposta és una dona? (Pausa llarga.) What I’m Looking For. (Intrigada:) Què estic buscant? Estic buscant, estic només buscant, només buscant “d’estar amb tu”, que cantaran els iú-tú el mil-noucents-vuitanta-set a The Joshua Tree. No sé si “tu” ets tu, Thefarie. Only to be with you (en to afirmatiu, seriós) Only to be with you (en to pensarós, més lent, certa melangia). Fosc molt lentament. |
| Fonts/documentació emprada | Aziz, P. (1977). Los etruscos. Madrid: Círculo de Amigos de la Historia. Bartoloni, G., Cataldi, M., Ceci, F., Gaultier, F., Goggioli, S., Magagnini, A., Sannibale, M. Príceps etruscos: entre Orient i Occident. (2008). Barcelona : Fundació La Caixa. Beard, M. (2017). La veu i el poder de les dones. Barcelona: Arcàdia. Bianchi Bandinelli, i Torelli, M. (2000). El Arte de la antigüedad clásica. Etruria-Roma. Madrid: Akal. Borrelli, F., i Targia, M. C. (2003). Etruscos: descubrimientos y obras maestras de la gran civilización de la Italia antigua. Barcelona: Electa España. Capmany, M. A. (1982). Dietari de prudències. Barcelona: La llar del llibre. Epicur. (1995). Sobre la felicitat. Barcelona: Edicions 62. Juliano, D. (2017). Tomar la palabra: mujeres, discursos y silencios. Barcelona: Bellaterra. Lara Peinado, F. (2007). Los Etruscos: pórtico de la historia de Roma. Madrid: Cátedra. Lawrence, D. H. (1993). Atardeceres etruscos. Barcelona: Laertes. Marçal, M. M. (2017). Llengua abolida: poesia completa (1973-1988). Barcelona: Labutxaca. Moll, S. (2008). Creixen malgrat tot les tulipes. Barcelona: Viena. Roig, M. “Jo també m’hi apunto”, article periodístic (diari Avui, 21 de febrer de 1991) Saint-Exúpery, A. de. (2015). El Petit príncep. Barcelona: Salamandra. |
| Cobertura periodística | |
| Actes socials | |
| Edicions | |
| Altres consideracions | Aquest teatre de text sembla que passa al món antic, etrusc. Però de fet, l’obra proposa un joc: potser l’obra transcorre al temps actual, mentre som visitants d’un museu. Quan mirem les obres museogràfiques, la nostra imaginació situa les peces d’art i artesania en el seu temps. És l’espectacle L’etrusca el què imagina l’espectador quan és visitant d’un museu? Mana la nostra imaginació i les ganes de veure els temps passats? És L’etrusca un espectacle que exhibeix la vida al passat (etrusc), del qual sempre queden restes a través de les recopilacions que fa un museu? La resposta la té el públic assistent a la representació teatral. Tot i això, la doble possibilitat de viure l’obra, hi ha el factor Seianti, la protagonista. Ella fa de pont, entre passat i futur (pot veure/viure/parlar del futur), de manera que, en definitiva, molt possiblement serem a un temps i un espai del no-res, del tot o a una dimensió indefinida. |
| Lectures dramatitzades | – |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | Descarregar l’obra sencera |
| Arxius d’àudio | Escena 1, àudio aquí (recita: autora) Escena 2, àudio aquí (recita: autora) Escena 3, àudio aquí (recita: autora) Escena 9, àudio aquí (recita: autora) Escena 12, àudio aquí (recita: autora) Escena 13, àudio aquí (recita: autora) Escena 16, àudio aquí (recita: autora) Escena 29, àudio aquí (recita: autora, veu canviada digitalment) Escena 30 (última), àudio aquí (recita: autora) Leitmotiv (tema musical repetit a l’obra diverses vegades) |
| Fotos |  Assaig de projecte de lectura dramatitzada.  Assaig de projecte de lectura dramatitzada. |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | Fragment (lectura dramatitzada bàsica). |