| Gènere | Obra còmica |
| Data finalització obra | 15/05/2001 |
| Llengua original | Català |
| Sinopsi | L’Anna, yuppie, coincideix amb la seva amiga Nadja, (també yuppie, una mica més gran que l’Anna) a la zona dels vestidors d’un gimnàs de luxe. Fan petar la xerrada i alguna confessió que altra cau… Mentrestant la mare de l’Anna, o sigui la sra. Remei-Madrona Fort Gironella, va cercant sa filla pel gimnàs. |
| Escenes | 18 |
| Personatges | Anna, Nadja, Mare de l’Anna, L’Empleat, El Buròcrata (els 3 darrers d’aparició molt puntual, executables per un sol actor, en clau d’humor, si cal economitzar). |
| Espai escènic | 1 (àrea de vestidors i dutxes d’un gimnàs important; també existència d’un sanitari, a la dreta del públic.) |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | – |
| Fragment literari | Escena 13. Fragment inicial. L’Empleat enceta, al centre escènic, dirigint-se al públic, el “monòleg de l’amic poderós”: L’EMPLEAT , al centre escènic, al públic, tranquil.lament): Tinc un amic que és agent de la guàrdia civil. Acostuma a portar un pal fluorescent. Té un monòleg antològic en què parla del Guillem de Cabestany, cavaller i trobador rossellonenc que estimava una bella dama. En Ricard Borràs va fer-ne una versió absoluta, deliciosa, l’any noranta-sis. Qui ha escrit aquesta obra en va quedar prendada d’aquella interpretació. Doncs, com els deia, ell és guàrdia civil. No hi ha res al món millor que el fet de tenir poder. Ell té el poder. De manar i de ser escoltat. De ser obeït i que li facin les coses que ha estipulat. (Pausa reflexiva.) Hauria de comprar algunes unces de poder per poder manar la dona. El meu poder consisteix en tancar i obrir portes al gimnàs, en connectar i desconnectar el llum general al local. A la vida privada, la dona té la paella pel mànec. Un mànec polit i lluent. (Indignat) Per què té tants mànecs, ella ? (Més indignat) I el meu? (S’apreta el paquet, el seu sexe, i parlarà sempre simultàniament) I el meuuuu? Que no serveix per instaurar cap quota de poder? No ha estat idolatrat per totes les tribus, des de la creació del món? (Torna a agafar-se el paquet) Homes: (el deixa anar) ens cal una revolució! Cal una carta al Papa de Roma. Cal una redacció de tres pàgines al President dels Estats Units, cap i casal del món, referència de les referències! Cal enviar dintre de tetrabricks missives curtes als mags de les tribus de l’Àfrica i de l’Annapurna, i a les associacions d’homes divorciats o abandonats. Cal unificar els prepucis i que el xiscle dels nostres sèmens escrigui els crèdits d’una pel.lícula nova, d’una nova era. L’era del mascle real! Real, real, absolutament real, de carn i ossos, ossos forts! (Pausa petita.) N’estic tip d’haver de tenir dues cares. N’estic tip de ser un xai per fora i un lleó per dintre del meu cos i de la meva ànima! (S’agafa el paquet) Homes: (se’l deixa anar) visca la revolució! Endavant els prepucis! Visca els homes de mànecs lluents ! Visca el poder que torna a casa! Prou vagines, vulves, petxines, coves fosques, poc llustroses, xerraires, poca-soltes, enfurismades, capricioses, prou pits de talles menudes o retallades, prou nassos manipulats en forma de tobogà! Prou a la ciència estètica ! Visca les roulottes, visca la fi de la dictadura de la dona, visca els càmpings d’una Catalunya lliure, feliç i somrient! Visca nosaltres, lleons!! Visca nosaltres, (s’agafa el paquet) LLEONS!! (Posa la mà a l’orella) Ep, atenció, la feina em crida, em crida el míster! (Traspassa l’escena cantussejant l’ANNA.) ANNA: “el plátano essss sensacional”… L’EMPLEAT: Sí, noia, sí!!! Hurra! |
| Fonts/documentació emprada | · Diaris (notícies sobre les vaques boges i descens de l’ús del català a les Illes. · ARMENGOL, Jaume. |
| Cobertura periodística | – |
| Actes socials | – |
| Edicions | – |
| Altres consideracions | · Escrita per al treball vis-à-vis de dues grans actrius còmiques. · Inicialment titulada Aigua, tocat o enfonsat. · Dedicada a tota la gent pallassa, que ens fan la (dura) vida més agradable. No pas dedicada a tots aquells que acluquen els ulls per no comprometre’s. · L’obra té 18 escenes i un epíleg musical. En l’epíleg, es pot optar per fer la versió final feminista (cantar un tema de Guillermina Motta) o bé per fer la versió final transcendental, nacionalista. · L’obra inclou un homenatge al text teatral Dakota de Jordi Galceran (gran, encertada, deliciosa comèdia catalana). |
| Lectures dramatitzades | · Any 2007: lectura dramatitzada els dilluns 16 i 23 d’abril del 2007, a l’Auditori de Can Fabra (c/ Segre, 24-32, barri de Sant Andreu, Barcelona), dintre del projecte 9s Creadors 2007 de l’AADPC que coordinava Francesc Cerrö. Direcció: Roger Pairó. Intèrprets: Berta Errando (Anna), Amparo Carnero (Nadja), Laura Alejandro (mare de l’Anna), Ivan Andrade (l’empleat del gimnàs) i Àlex Brull (el buròcrata). |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | – |
| Arxius d’àudio | Escena 1: escena de presentació dels personatges, amb el tema sardanístic instrumental Sol de Banyuls, de C. Saló. Escena 7: Juanita Banana, en versió de Henry Salvador. Epíleg: tots els actors canten plegats el tema No us caséssiu pas, noietes (B. Vian & Guillermina Motta; 2’58’’) o bé Somewhere (que he reversionat lliurement al català) pel grup Il Divo. |
| Fotos |  Lectura de Lleons a Can Fabra. D’esquerra a dreta: Àlex Brull (El Buròcrata), Laura Alejandro (Mare de l’Anna), Amparo Carnero (Nadja), Berta Errando (Anna) i Ivan Andrade (L’Empleat del gimnàs |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | – |