| Gènere | teatre; obra còmica (sàtira política) |
| Data finalització obra | 04/08/2005 |
| Llengua original | català |
| Sinopsi | Els temps estan canviant. A hores d’ara a Catalunya veiem com van canviant els protocols de la cort, els dirigents, les relacions bilaterals, les subvencions, els requisits legals. Els himnes i els codis són reversionats. La possibilitat d’emprar la llengua pròpia del país -o sigui, el català-, aquí i a fora, perilla notablement. Baixa la qualitat de les matèries primeres, dels serveis i dels productes. Augmenten les mutacions, continua el tràfic d’influències i es disparen les comissions, els preus i les diferències socials. No us sembla, doncs, que els temps estan canviant ? Serà que s’apropa la fi del món de per sí o bé perquè no som capaços dels replantejaments? D’aquí neix Les mil i una, un món còmic kitch, una obra sincera i desapassionada, tal vegada després d’una conversa entre til.les o cafès amb Tirèsies a una terra que afortunadament si tot va bé no es dirà Septimània. |
| Escenes | 16 |
| Resum per escenes | Episodi 0– Entrada arrenglerada a saludar dels 4 polítics i del cor, personatge atemporal. Els polítics són els ous i les botifarres del país, o sigui els ninots irresponsables que porten la batuta del país. El cor els acompanya com a presagi de la fi del món i de les seves actuacions criticables. Escena 1– El genet 1 i el genet 3 parlen perquè vindran uns xinesos per demanar si poden obrir les botigues fins més tard. El genet 3 té una especial predilecció per les dones basques. Escena 2– El genet 1 rep a la seu del govern l’estranger asiàtic. Demana un traductor i com que no n’hi ha s’improvisa que faci aquesta funció el becari. El becari en realitat no sap xinès i fa servir una guia de butxaca d’aprendre xinès. El conserge anirà traduint d’amagat, per al públic, perquè ell sí que va estar un temps treballant a Orient. Hi haurà alguns malentesos i traduccions ben defectuoses! Escena 3– El genet 4 recorda al genet 1, cap de govern, que el dijous proper pel vespre hi ha un ball de la Cort. També li assenyala que amb una operació comercial trauran un benefici i comissions amagades. Escena 4– Intervenció primera del Cor babau i autista. Crítica a l’Administració, que sempre va creant normes i tot sovint dificulta la vida als ciutadans. Escena 5– El genet 1 i el genet 2 parlen. Comprovem com el genet 2 està totalment dirigit en les seves actuacions per la seva dona, la Sofia Vicenta Gertrudis. En el diàleg surt el fet que el genet 2 va causar l’esfondrament d’una obra pública per derivar diners cap a la seva butxaca (s’estava construint una caseta a la muntanya…), es fa referència a la lentitud operativa de l’Administració. Escena 6– L’arxiver sol a escena. Recorda amb enyorança que ja no sabem apreciar les coses naturals: ni la bondat ni la tipologia de les bèsties. Pena per la ingenuïtat i la innocència que han perdut els homes. Escena 7– El genet 1 i el genet 3 comenten que es van trobar 15 estrangers a un soterrani que treballaven en condicions infrahumanes. Entra el genet 4 que ballarà una música lenta arrapat a un altre home. En realitat això li ha fet ser conscient d’una tendència gay que ha volgut negar-se sempre a sí mateix. Continua el diàleg entre els polítics després d’aquest incís: el genet 1 lloa la intel.ligència del xinès del passat dia i indica el fàstic que li produeix el becari tot i que mai li diria en veu alta… Escena 8– El Ball de la Cort. Els genets 1, 2, 3 i 4 van a un ball de compromís i elegant. Música de Bach. Ballen per parelles. Són esperpents, són inútils elegants. Escena 9– El becari demostra parlant les seves ambicions: arribar a presidir el govern del país. El genet 2 qüestiona l’eficàcia del genet 1 a fi de defensar la llengua pròpia del país. Arriba a dir que seria bo que la seva dona entrés en el gabinet de govern. El genet 1 s’escandalitza i es fa l’orni. Entra el cor, fugaç, i diu que té por de parlar la llengua del poble. En realitat té por de fer-ho perquè el sistema desacredita i coacciona aquesta llengua minoritària però autòctona enfront d’una altra llengua existent al país, l’oficial i del supragovern central. Escena 10– Intervenció segona del Cor babau i autista. Crítica al Dirigent, que potser té algun problema de pes amb l’alcohol però que de ben segur s’ho passa genial éssent la cúspide del poder decisori. Escena 11– El genet 1 dóna les ordres al becari perquè manipuli els cartells amb pintura negra i pintura blanca: uns han de canviar-se a la llengua dels qui venen de visita, uns altres han de canviar-se a la llengua autòctona a fi que les estadístiques surtin ben boniques i a favor de la política lingüística portada a terme pel genet 1. Escena 12– L’arxiver sol a escena. Recorda amb enyorança les coses bones que anem perdent, antigues, senzilles i naturals. Som al « moment 13 », als temps de la mala sort i del caos. Escena 13– El Ball de la Disco. Conversa ràpida entre polítics. Estan contents perquè rebran una comissió sota mà tot promocionant productes que no són de la terra sinó de fora: els propis que s’espavilin ells mateixos, perquè els polítics ja s’encarregaran de desmentir que no han estat ajudats!. Després, en un ball promocional, els genets 1, 2, 3 i 4 ballen tots junts una música trance, com zombies sortits de tombes i acaben com trepitjant raïm i fent gimnàstica i steps. Escena 14– L’estranger asiàtic explica que ha après la llengua autòctona. Menciona algunes característiques d’aquesta nova llengua: el català. El genet 3 li recrimina que les sabates que confeccionen són molt senzilles, de mala qualitat. Es fa referència a la utilització política i partidista de les llengües per separar nacions culturals-lingüístiques (en el cas d’aquí a Catalunya, en relació al País Valencià: tots dos llocs parlen la mateixa llengua però els polítics de dretes s’han encarregat de negar-ho). Escena 15– Intervenció tercera del Cor. Ara molt més greu i transcendental, refereix un text apocalíptic sobre la fi del món , a partir del text de la Bíblia que és l’Apocalipsi. Escena 16– El genet 1, cap de govern, tanca l’obra tot invocant que la política ha de consistir en putejar i no resultar putejat. Menciona el poder religiós del Vaticà, una altra gran mentida i farsa. Al.leluia, doncs, perquè la política continuarà manant sense les habilitats de la vida senzilla i natural! |
| Personatges | mínim: 9 8 homes + 1 indefinit (1 persona o més) Els 4 polítics : el cap de govern, enèrgic, un oportunista que sap les veritats però que també sap que cal dissimular-les, i que viu en un món d’improvitzacions i estadístiques (genet 1), l’home influenciable i tou (genet 2), l’home immers en les aparences i en els instints bàsics i alardejador (genet 3) i l’home sensible i implicat, que acabarà per acceptar un sentiment homosexual envers un estrany a un ball de compromís. L’arxiver que és la veu de l’oracle que ens prediu una imminent fi del món. El becari, ambiciós i materialista. El conserge, un bon jan desafortunat. L’estranger asiàtic, un comercial nouvingut que s’ha integrat en un país d’acollida i que viu, doncs, immers en dues cultures : en la cultura pròpia i l’autòctona. El cor Un personatge fora de lloc i temps, el cor, s’exclama en clau còmica, grotesca, i espasmòdica sobre les malignitats de l’Administració (intervenció recitativo-musical 1) i del Dirigent (intervenció recitativo-musical 2). Apareix també per expressar la por a parlar “la llengua del poble” per les coaccions externes i, finalment, en una última intervenció, més seriosa, recita un text apocalíptic a partir de la Bíblia. |
| Espai escènic | – |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | – |
| Fragment literari | – |
| Fonts/documentació emprada | – |
| Cobertura periodística | – |
| Actes socials | – |
| Edicions | – |
| Altres consideracions | Text crític. Política i economia ens enganyen. |
| Lectures dramatitzades | 19/10/2005 AREAtangent (plataforma teatral), dintre del projecte AREA_txt, dir. Iban Beltran, intèrprets: Maria Caselles, Roser Blanch, Raquel Tomàs, Núria Boo, Pau Carrió, Diego Anido, Jaume Ulled, Jordi Casanovas, Carol Duran (versió abreujada) 27/11/2005, 2n Festival Internacional de Teatre de Tortosa Entre Cultures (secció: Operació Ultrazona: teatre emergent català), Sala Petita Auditori Felip Pedrell, dir. Rosa M. Isart, intèrprets: Feliu Plasencia (genet 1, protagonista), Ramon Mora (genet 2), Josep Antoni Lej (genet 3), Enric Pla (genet 4), Alberto Díaz Ortiz (el becari), Òscar Bosch (l’arxiver), Xavier Marín (el conserge), Brady (l’estranger asiàtic), Mar Nicolás (el cor), Bernat Muñoz García (suplent); (versió íntegra) |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | – |
| Arxius d’àudio | – |
| Fotos | – |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | – |