Roba dura de l’amor (2009)

Gènereteatre breu (còmic, crític)
Data finalització obra17/04/2009
Llengua originalcatalà, anglès (bilingüe)
SinopsiUnes dones riques (que recentment han adoptat nens estrangers) comenten com educaran i portaran a terme la integració dels nouvinguts a la nova societat occidental europea. Un personatge, no sabem si real o bé irreal (un fantasma procedent dels escenaris), Teresa Goday, criticarà moltes coses, especialment la intolerància del sistema amb un director teatral molt important i també les dificultats de viure al món actual, fred, reduccionista, global. Carolina, una de les dones, esdevé el contrapunt a les riques burgeses (anònimes o no) de la petita peça teatral. De fet totes aquestes dones benestants no són altra cosa que «robadores de l’amor», lladres autoritzats i frívols del nostre món contemporani.
Escenes2 (la mateixa escena, primer en català, després en anglès)
Personatges12 actrius:
 LA SRA. MASRIERA
LA SRA. PUIGDENGOLAS
SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA
UNES DONES ANÒNIMES
(1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8)
LA CAROLINA
Espai escènic
Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques
Fragment literariLA SRA. PUIGDENGOLAS: …I la identitat.
SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA: Justament. Ha de quedar. Hem de tenir-ne. Deixin les roses a la seva terra humida i sincera i original. Senyores Masriera, Puigdengolas i companyia anònima! –Vostè, Carolina, a més d’estèril era pobríssima, oi?– Mentrestant, jo passejaré. Per arreu. Saludaré –i parlaré!– amb en Santiago Rusiñol, amb en Bartra, donaré aigua als assedegats a la guerra dels bòers l’any 1899, aniré a votar a Wellington North, li demanaré un te a Lady Emmeline Pethick-Lawrence, comentaré secrets d’actor amb la Mary Pickford, donaré pa tendre als jueus i els tornaré els quadres, faré dinar plegats en Caillebotte, en Paul Klee i en Basquiat, …amb mi, evidentment, …i quatre amics convidats! Qui s’ho perdria?! Els regalaré a cadascun un cedé d’Els amants de Lilith de la Lídia Pujol.
ANÒNIMA 1 (fent-li gràcia la pensada): Serà beneita!
(Silenci general. LA CAROLINA fixa l’esguard intensament en la SRA. TERESA GODAY. Pausa llarga.).
LA CAROLINA: Déu nos guard! Déu nos guard! Déu nos guard!
ANÒNIMA 1: Déu nos guard?
ANÒNIMA 2: Déu nos guard?
ANÒNIMA 3: Déu nos guard… de què?
ANÒNIMA 4: Déu nos guard!
ANÒNIMA 5, 6, 7 i 8 (alhora): Déu nos guard!
LA CAROLINA: Aquesta dona! Aquesta dona! …Aquesta dona (referint-se a la Sra. Teresa Goday) era morta! Què fa aquí? És terrible, senyoretes! Era purament un personatge teatral!
LA SRA. PUIGDENGOLAS: Ocupava, anciana i distingida, l’escenari del Borràs.
LA CAROLINA: Quanta ambició! Quanta altivesa! Ha volgut reviure i… erigir-se un cos! (Escandalitzada i indignada) És una morta, és una morta! No té cap dret a viure!
ANÒNIMA 3: Té arrugues. Deu estar viva…
LA CAROLINA (a l’Anònima 3): Ruca, ruca, ruca! No!
SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA (a totes): Roba dura. Vostès gasten roba dura. Aquella que no amoxaina les pells.
Fonts/documentació emprada
Cobertura periodística
Actes socials
Edicions
Altres consideracionsDedicada al doctor en Arts Escèniques Ricard Salvat, que va morir a Barcelona el 24 de març del 2009.
Lectures dramatitzades
Escenificacions
TraduccionsA l’anglès. Hard couture of love.
Arxius de text
Arxius d’àudio
Fotos
Seqüencia fotogràfica
Vídeos