Gènere | teatre breu (còmic, crític) |
Data finalització obra | 17/04/2009 |
Llengua original | català, anglès (bilingüe) |
Sinopsi | Unes dones riques (que recentment han adoptat nens estrangers) comenten com educaran i portaran a terme la integració dels nouvinguts a la nova societat occidental europea. Un personatge, no sabem si real o bé irreal (un fantasma procedent dels escenaris), Teresa Goday, criticarà moltes coses, especialment la intolerància del sistema amb un director teatral molt important i també les dificultats de viure al món actual, fred, reduccionista, global. Carolina, una de les dones, esdevé el contrapunt a les riques burgeses (anònimes o no) de la petita peça teatral. De fet totes aquestes dones benestants no són altra cosa que «robadores de l’amor», lladres autoritzats i frívols del nostre món contemporani. |
Escenes | 2 (la mateixa escena, primer en català, després en anglès) |
Personatges | 12 actrius: LA SRA. MASRIERA LA SRA. PUIGDENGOLAS SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA UNES DONES ANÒNIMES (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8) LA CAROLINA |
Espai escènic | – |
Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | – |
Fragment literari | LA SRA. PUIGDENGOLAS: …I la identitat. SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA: Justament. Ha de quedar. Hem de tenir-ne. Deixin les roses a la seva terra humida i sincera i original. Senyores Masriera, Puigdengolas i companyia anònima! –Vostè, Carolina, a més d’estèril era pobríssima, oi?– Mentrestant, jo passejaré. Per arreu. Saludaré –i parlaré!– amb en Santiago Rusiñol, amb en Bartra, donaré aigua als assedegats a la guerra dels bòers l’any 1899, aniré a votar a Wellington North, li demanaré un te a Lady Emmeline Pethick-Lawrence, comentaré secrets d’actor amb la Mary Pickford, donaré pa tendre als jueus i els tornaré els quadres, faré dinar plegats en Caillebotte, en Paul Klee i en Basquiat, …amb mi, evidentment, …i quatre amics convidats! Qui s’ho perdria?! Els regalaré a cadascun un cedé d’Els amants de Lilith de la Lídia Pujol. ANÒNIMA 1 (fent-li gràcia la pensada): Serà beneita! (Silenci general. LA CAROLINA fixa l’esguard intensament en la SRA. TERESA GODAY. Pausa llarga.). LA CAROLINA: Déu nos guard! Déu nos guard! Déu nos guard! ANÒNIMA 1: Déu nos guard? ANÒNIMA 2: Déu nos guard? ANÒNIMA 3: Déu nos guard… de què? ANÒNIMA 4: Déu nos guard! ANÒNIMA 5, 6, 7 i 8 (alhora): Déu nos guard! LA CAROLINA: Aquesta dona! Aquesta dona! …Aquesta dona (referint-se a la Sra. Teresa Goday) era morta! Què fa aquí? És terrible, senyoretes! Era purament un personatge teatral! LA SRA. PUIGDENGOLAS: Ocupava, anciana i distingida, l’escenari del Borràs. LA CAROLINA: Quanta ambició! Quanta altivesa! Ha volgut reviure i… erigir-se un cos! (Escandalitzada i indignada) És una morta, és una morta! No té cap dret a viure! ANÒNIMA 3: Té arrugues. Deu estar viva… LA CAROLINA (a l’Anònima 3): Ruca, ruca, ruca! No! SRA. TERESA GODAY DE VALLDAURA (a totes): Roba dura. Vostès gasten roba dura. Aquella que no amoxaina les pells. |
Fonts/documentació emprada | – |
Cobertura periodística | – |
Actes socials | – |
Edicions | – |
Altres consideracions | Dedicada al doctor en Arts Escèniques Ricard Salvat, que va morir a Barcelona el 24 de març del 2009. |
Lectures dramatitzades | – |
Escenificacions | – |
Traduccions | A l’anglès. Hard couture of love. |
Arxius de text | – |
Arxius d’àudio | – |
Fotos | – |
Seqüencia fotogràfica | – |
Vídeos | – |