Any: 2023

1 agost, 2023

El desembre de 2022 la Fundació Futura Penedès ha publicat el recull de relats eròtics breus guanyadors i finalistes de la 6a edició (2022) del concurs literari sobre vi i sensualitat que convoquen anualment, des de 2017. Aquest juliol es va presentar oficialment el nou llibre.

El volum (145 p., Gràfiques Imprès Ràpid, 2022), amb maquetació d’Elma Presas i dibuix de la coberta de Marina Berdalet, després de la presentació de Maria Josep Tuyà, presidenta d’aquesta fundació privada, ofereix 14 tasts eròtics en català: primerament els tres relats guanyadors (Ivan Bonache, Elisenda Guiu, Xavier Bagés Llasera) i, a continuació, els onze escrits finalistes (per ordre de publicació: Cristina Olivé Piera, Maria Rosa Nogué, Silvia Rodríguez Mondéjar, Mar Fernández Montenegro, Carolina Giménez Aparicio, Maria Juan, Vanesa Abajas, Marina Sancho, Joan Hosta, Clàudia Samsó i Rosa M. Isart).

Destaquem tres relats, d’aquest recull amb abundor d’històries que incorporen afortunadament la diversitat sexual (el desig lesbià o l’homosexual): La paret mestra, de Cristina Olivé Piera; Mots que creen pessigolles, d’Elisenda Guiu, i (Les) Granada de Rosa M. Isart.

Olivé Piera, amb un ritme i precisió encomiable, a La paret mestra (pp. 45-55), relata la confessió d’una mare un vespre de celebració, després d’haver acabat una bona verema. « Ara no em fa ombra ningú i estic enamorada com la lluna quan fa el ple (2022: 49) » .

L’autora masnovina Elisenda Guiu ofereix un relat còmic (pp. 29-33), àgil i divertit, sobre l’excitació que el vocabulari del món del vi li causa a una dona.

Isart (pp. 135-140) explica el flirteig esperançat de dues dones en temps de pandèmia.

Vull saber-ne més

1 juliol, 2023

Aquest maig de 2023 s’ha publicat l’assaig teatral De la representación a la representatividad. Disidencias del deseo en el teatro español y brasileño [siglos XX y XXI], coordinat pels investigadors i professors Paola Bellomi (Universitat de Siena, Itàlia) i el val·lisoletà Claudio Castro Filho (Universitat de Granada; Doctor per la Universitat Estatal de Rio de Janeiro, UERJ, Brasil). Constitueix el volum núm. 48 de la col·lecció Romania Viva de l’editorial berlinesa Peter Lang (212 p., ISBN 978-3-631-89326-5). El llibre proposa una introducció dels coordinadors i, a continuació, deu contribucions teòriques (Anita Fabiani, Alessia Faiano, Laeticia Rovecchio, Rosa M. Isart, Peio Lekumberri, Marco Magoa, Manoel Levy Candeias, Claudio Castro Filho, Renata Carvalho i Juliana Jardim) per oferir-nos l’escena imprevisible i desestabilitzadora del cànon heteropatriarcal, que constitueix l’entrada de lesbianes, gais i transgèneres en el teatre (espanyol, brasiler, català) dels segles XX i XXI.

A un estudi inicial, sobre la introducció de pràctiques i identitats dissidents detectables en el teatre de Jacinto Benavente, que fa Fabiani (pp. 17-45), vinculada a la Universitat de Catània, segueixen altres discursos també rigorosos i personals.

Faiano (pp. 47-61), formada a la Universitat de Verona i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), apropa el personatge literari de Don Juan Tenorio i el fenomen queer, tot centrant-se en el text D.J. de López Mozo que introdueix la homosexualitat del seductor i desmitifica continguts.

Rovecchio (pp. 63-78), codirectora de la revista d’investigació teatral Anagnórisis, analitza les identitats i cossos transgèneres al teatre contemporani, a través del teatre de text d’autors com Sebastià Portell, Marc Rosich o José Padilla i d’espectacles emblemàtics, com Limbo de Les Impuxibles. 

Isart (pp. 79-100), dramaturga i freelance teatral que desenvolupa el seu treball en el món del arxius, patrimoni científic, i les biblioteques, recopila com es visibilitza el col·lectiu (social, artístic, literari) LGTB en la creació escènica a la Catalunya dels anys 2000-2020, que ho fa no especialment a través de la via formal del teatre de text LGTB (Freijo, Miró, Clua, Rosich...) sinó a través de la performance (musical) o altres vies híbrides de petit format, sobretot els recitals poètics dramatitzats.

Lekumberri (pp. 101-116), actor i cantautor, reflexiona, a partir de l’obra teatral La geometria del trigo (2018) d’Alberto Conejero, sobre els nous models relacionals (familiars) i un (revisat/revisable) imaginari al món rural.

Magoa (pp. 117-131), dramaturg, director i productor teatral, relata la seva experiència teatral amb implicacions LGTB, a països de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà, on comprovem la voluntat de canvi i la rebel·lió irada de la societat a favor de la causa (legalment perseguida) LGBTQI+.

Levy Candeias (pp. 133-158), actor, autor, investigador escènic especialment interessat en les relacions entre el teatre brasiler i les idees teatrals globals de la segona postguerra, analitza la presència de la temàtica LGBTQI+ en l’escena brasilera de la segona meitat del segle XX i de la primera dècada del segle XXI (Plinio Marcos, Nelson Rodrigues, cia. Teatro Oficina, Newton Moreno, cia. Os Satyros…).

Castro Filho (pp. 159-173), professor, investigador i creador teatral, estudiós de Federico García Lorca, reflexiona sobre el teatre (de militància, performatiu, que dona veu a la subjectivitat transvestida) de l’actriu i activista trans Renata Carvalho, autora, per exemple, del Manifesto Transpofágico recuperador de la història de les dones trans al Brasil contemporani.

Carvalho (pp. 175-192), creadora escènica fundadora del moviment trans MONART, analitza la pràctica del transfake, les narratives viciades i els estereotips tot sovint associats a les persones trans/transvestides en les arts, i també la fragilitat cisgènere, la transfòbia recreativa i les seves representacions en la comèdia i l’humor; finalment fa referència a la figura de Xica Manicongo, primera transvestida en els registres historiogràfics sobre el Brasil.

Jardim (pp. 193-202), professora a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Castilla y León (Valladolid) i que està desenvolupant el projecte performance 133 a São Paulo, tanca aquesta proposta editorial amb una aproximació als dos primers textos teatrals (2016-2017) d’Ave Terrena, punt de confluència del transvestisme amb l’oralitat i la pintura muralista mexicana.

Anar a l’editorial, vull comprar-lo

1 juny, 2023

Del 2 de juny al 2 de juliol, L’illa deserta de Marc Artigau (Barcelona, 1984; Les sense ànima, Un mosquit petit) aterra a La Villarroel, amb Miki Esparbé i Maria Rodríguez, per reflexionar sobre la vida, les seves vicissituds, les coincidències, les nostres decisions.

4 de juny (i 25 de juny). Amb motiu de la commemoració del Centenari de la mort de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, Gente bien de Santiago Rusiñol es representa a Canet de Mar, al Castell de Santa Florentina (11 h).

9-10-11 de juny. 9a edició del Festival Píndoles, per veure teatre breu, al Castell de Montjuïc. I olé! Xafardegeu la programació a https://pindoles.com/programacio-2023/

Fins a l’11 de juny, Eufòria de Lara Díez, es pot veure a la Sala Beckett del Poblenou.

Dilluns, 19 de juny, a les 19 h. Lectura dramatitzada de Goteres (https://www.contextoteatral.es/goteres.html) de Marc G. de la Varga (Barcelona, 1986), una comedia dramàtica condimentada amb ciència-ficció, al Teatre Romea (11è Cicle de Lectures Dramatitzades de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, AADPC).

També fins al 19 de juny La nit del peix kiwi de (i dir.) Josep Julien (Barcelona, 1966), amb Santi Ricard, fa temporada a la Sala Flyhard. L’autor ha estat recentment Premi de teatre Ciutat d’Alzira (Palanca i Roca), per Carn humana.

24 de juny (fins al 6 d’agost): Marta Buchaca torna al Teatre Goya amb Quant temps em queda.

29 de juny. La comèdia de Carmen Marfá i Yago Alonso La pell fina (de la Sala Flyhard) salta ara al Teatre Borràs per estar-hi tot el mes de juliol (fins al 29). Maternitat, talent, i maneres de dir.

29, 30 de juny, i 1 de juliol de 2023. Espectacle inaugural del Festival Grec’2023, amb circ australià: The Pulse obre nous camins per a les arts del circ i uneix l’extraordinària tècnica i habilitat del conjunt de vint-i-quatre acròbates de Gravity & Other Myths sota la direcció de Darcy Grant amb les veus autòctones excepcionals del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Buia Reixach.

Heartbreak Hotel neix al carrer de Bacardí, 35 (a l’alçada de Rambla de Badal, 143), a Sants (Àlex Rigola, Irene Vicente, Igor Pinto). 72 cadires per oferir teatre de text i nova creació (www.heartbreakhotel.cat). Ibsen des del 12 de setembre.

1 maig, 2023

Del 9 al 21 de  maig la cantata Carmina Burana (Carl Orff) de La Fura dels Baus (direcció del nostre estimadíssim Carlus Padrissa, amb el suport de Mireia Romero i Zamira Pasceri) s’exhibeix al Teatre Tívoli (c/ Casp, 8). A l’escenari: un gran cilindre de 8 metres de diàmetre, una lluna gegant, un ritual de verema; un macro-fascinant-espectacle que ja té una llarga trajectòria, des de la seva gestació l’any 2009.

Fins al 14 de maig la interessantíssima companyia Titzina (Diego Lorca, Paco Merino; fund. 2001) ofereix Búho a la Sala Beckett, a la recerca de la identitat i de la memòria (després d’un ictus).

Del 17 al 23 de maig Anna Sabaté ens apropa a Virginia Woolf, dirigida per Eles Alavedra, al petit espai Dau al Set, amb El desvetllament.

Del 18 de maig al 18 de juny la versió de la dramaturga i directora Carol López de Les amistats perilloses de Pierre Choderlos de Laclos aterra al Teatre Lliure de Montjuïc: Gonzalo Cunill Vescomte de Valmont, Eli Iranzo Mme. de Rosemonde, Mónica López Marquesa de Merteuil, Marta Pérez Mme. de Volanges, Mima Riera Mme. de Tourvel, Tom Sturgess Danceny, Elena Tarrats Cécile de Volanges: pures delícies! Signa el moviment Vero Cendoya, el vestuari Nídia Tusal. Teniu la possibilitat de recuperar-ne la versió cinematogràfica (Stephen Frears, 1988) el 23/05 a les 16.30 h, a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona.

Fins al 25 de maig el text de Victoria Szpunberg Mal de coraçon escenificat per la Companyia Solitària es representa al Teatre Nacional de Catalunya (TNC, Sala Tallers), per parlar-nos d’antiherois amb dolor d’ànima: (amb els actors) Júlia Barceló, Pol López, i (l’admirat) Pau Vinyals.

El divendres 26 de maig farem una petita excentricitat: anem, a les 20 h, al bar Tinta Roja (C/ Creu dels Molers, 17; a 4 minuts a peu, del Teatre Condal del Paral·lel, a tres carrers) del Poble-sec, a veure una impro teatral, La petició (https://www.tinta-roja.cat/es/espectaculos/la-peticio-200), sobre una comunitat de veïns i el seu ascensor, dirigida per Raimundo Morte.

15 abril, 2023

Jordina’2023: sa gust!

Va de llibres. Podem comprar-los, podem llegir-los. Regalar-ne. Idees per a la #SantaJordina2023, #SantJordi2023 amb el teatre com a protagonista, com a passió nostra, com a lectura curta i generosa.

El setembre de 2020 la Universitat Rovira i Virgili publica Cuina, teatre i modernitat: Barcelona 1888-1919 d’Eva Saumell. El llibre es pot descarregar sencer en pdf a Internet o bé comprar. 304 p. 24 euros.

Xavier Uriz (Palma de Mallorca, 1976) va guanyar el Premi Llorenç Moià de Teatre (2019) de Binissalem amb Tanatologia (suïcidi, memòria, identitat) que publicà la tarragonina Arola Editors l’abril de 2022. 88 p. 12 euros.

El febrer de 2023 surt al mercat Loquis, de Neus Nadal (Esporles, 1985), un text que va rebre el Premi Jaume Roca de Teatre (2021) a Andratx, amb la maternitat com a eix central; publica (again) Arola Editors (col·lecció Textos a part, 240). 124 p. 12 euros.

Lucía Carballal (Madrid, 1984) ha vist publicat també aquest febrer de 2023 la seva obra Los pálidos amb els guionistes com a centre d’atenció. Publica La Uña Rota. 13 euros. Teniu accés a la fitxa de l’obra aquí.

La valenciana Onada Edicions, amb seu a Benicarló, ens ofereix, entre d’altres, els següents autors/títols de literatura dramàtica (textos teatrals) avalats per l’obtenció d’un guardó literari (aquí i ara: a Sagunt: sa gust!!):

Roger Pou guanya el 2019 el (16è) Premi Ciutat de Sagunt de Teatre amb Retòrica de la incertesa, que té com a protagonista el filòsof alemany Walter Benjamin (1892-1940). 56 p. 11,40 euros.

Manuel Molins (n.1946) guanya el 2020 el Premi Ciutat de Sagunt de Teatre amb Crims (L’herència Hamlet). Reflexions, injutícies i jocs de miralls dintre d’un ambient de presó. 88 p. 12,35 euros.

Ferran Joanmiquel (Girona, 1975) guanya el 2021 el Premi Ciutat de Sagunt de Teatre amb Dones que parlen. L’activista anarcosindicalista Frederica Montseny, que ha estat ministra de la República durant el govern de Largo Caballero, es troba tancada a la presó francesa de Llemotges, pendent del seu judici d’extradició cap a Espanya. 13,30 euros.

And coming soon, properament a les llibreries: Sílvia Navarro Perramon (Barcelona, 1982) que va guanyar el passat octubre de 2022 aquest llargament referit Premi Ciutat de Sagunt de Teatre: amb Galilea Glam. A un petit poble mallorquí, Laia, de 9 anys, ha parlat amb Déu a la cabina telefònica del poble a punt de ser retirada…

El teatre editat no és pas car. Compreu-ne. Després, doneu-lo a les vostres biblioteques o feú-lo córrer. Tots hi guanyem. Tots serem més savies [sic].

1 març, 2023

2 de març . La Canina aterra al Teatre Tantarantana (espai, pis superior: Àtic22) amb l’obra Mitja taronja, de Sílvia Navarro (Barcelona, 1982; Premi Frederic Roda de Teatre 2020, amb Negatius). Fins al 2 d’abril.

El 12 de març versió amateur del text Victòria de Pau Miró al Centre Cultural Sant Pere (Sala Crespí) de Terrassa, a través de l’Associació Tequatre Figueres, en el marc del 49è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre.

16 de març. Maria Aurèlia Capmany arriba al Teatre Nacional (TNC), a través de Vent de garbí i una mica de por, en versió d’Albert Boronat i Judith Pujol -que també dirigeix-, amb moviment escènic d’Anna Rosell i vestuari de Giulia Grumi. A escena, per parlar-nos de la burgesia catalana: David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Màrquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles, i Joan Solé.

El dissabte 18 de març, una versió amateur de l’obra Consell familiar de Cristina Clemente al Centre Cívic La Sedeta, a Barcelona.

També aquest 18, si bé traslladant-nos a Alella, petites dosis de teatre breu, unes Píndoles teatrals (d’Ivan Andrade, Dueteatre i Carla Roch, Catalina Inès Florit), per tenir present el (i aprendre) #8M, al Casal (c/ Santa Teresa, 9), a les 19 h.

El dia 26, una proposta familiar, coses boniques: Tròpic, de la titellaire Teia Moner, a la Sala Cultural Maria Roser Carrau, a Vilassar de Mar, a dos quarts de sis de la tarda. Màgia i titelles.

29 de març. La malaltia i la mort des dels ulls d’un adolescent, a través de la directora Glòria Balañà i del dramaturg Joan Yago, amb la proposta Tot el que passarà a partir d’ara, al Teatre Lliure de Gràcia; amb Nil Cardoner.

Tanquem la missiva mensual, però, amb alegria: tot celebrant el naixement de l’Arxiu Lliure (Anabel de la Paz fecit) per al gaudi digital de tots nosaltres (https://www.teatrelliure.com/ca/arxiu-lliure): més de 12.000 digitalitzacions d’història del teatre català, 60.000 documents, 39.000 fotografies… (Quines ganes, quina salivera.)

1 febrer, 2023

Del 2 al 5 de febrer de 2023, la Sala Periferia Cimarronas  (c/ Cerdanyola, 26;  prop de la Plaça de Sants, a 3 minuts a peu de la Biblioteca Vapor Vell) acull la proposta de dansa-teatre Sabia Tierra, per a la reflexió a través del moviment sobre l’impacte de la colonització i de les excuses de l’agressor per sotmetre els pobles: una religió, una alfabetització, una culturització, una evolució tecnològica… Amb Ada Saliou i Mayaymara Behoteguy Chávez.

Winnipeg, el vaixell (1939) dels més de 2500 exiliats republicans de la guerra civil espanyola cap a Xile, és objecte d’atenció escènica, aquest mes, dintre del BDC-Barcelona Districte Cultural: ho fa el grup La Jarra Azul (fundada el 1999) encapçalat dramatúrgicament per Laura Martel: el divendres 10, a les 19 h, al Centre Cívic Urgell (c/ Comte d’Urgell, 145, Eixample); i, posteriorment, el dissabte 11, a les 18 h, al Centre Cívic Can Clariana (c/ Felip II, 222; Sant Andreu).

El 10 i 11 de febrer, el drama mariner El cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra (estrena: 1933, Barcelona, Teatre Romea),  aterra en taquilla inversa al centre cívic La Sedeta, a càrrec de Dinàmics Teatre (Sicília, 321; Gràcia).

15 de febrer. Comença Chipko de Daniela Feixas i Anna Güell a la Sala Atrium, fins al 5 de març. Amb Tània Banús i Anna Güell. Feminismes, lluita, defenses necessàries.

Fins al 19 de febrer la Sala Flyhard acull La pell fina de Yago Alonso i Carmen Marfà, per a un joc de conseqüències de les veritats i mentires, amb Biel Duran, Ricard Farré, Laura Pau i Laura Porta.

Fins al 20 de febrer la fantàstica You Say Tomato de Joan Yago es representa al Teatre Condal: excel·lent text, bonica comèdia, tendre amor, grandíssims actors (la badalonina Anna Moliner, Joan Negrié).

Fins al 21 de febrer Els ocells aristofànics satírics del (gran) Joan Yago (populisme i democràcia!?) es representen al Teatre Poliorama, amb direcció d’Israel Solà, i interpretació de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius.

Les tardes d’aquest mes, farem el cafè de sobretaula amb el fulletó de teatre (col·lecció UB, Universitat de Barcelona), amb l’obra teatral (digitalitzada) Cafè i copa d’en Pitarra (Frederic Solé, 1839-1895).

I després ens posarem a buscar com poder llegir el TFM (Treball Final de Màster) de Laia Gómez Facet «El fullet de teatre català en l’obra de Frederic Soler», que el 30 de setembre de l’any passat (2022) es va defensar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (UB), de Melcior de Palau. Thanks, gràcies, Laia. Ja en som dues, de pirrades pel teatre 1900.

2 gener, 2023

Fins al 8 de gener una meravella fa parada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), una filigrana visual plena de gràcia i agilitat, d’horror vacui: Déjà vu, de la companyia (circ?, dansa-teatre?) Manolo Alcántara. Aprendràs que la bellesa d’un calaix pot ser infinita.

També fins al 8 de gener, la companyia La Calòrica (Joan Yago) porten reflexió i disbauxa al Teatre Borràs, amb l’auca ecologista De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda.

18 de gener. Comença una Terra baixa (Reconstrucció d’un crim) molt especial al TNC (Sala Gran). Carme Portaceli i Pablo Ley fan pujar a escena una bomba preciosa actoral: Pepo Blasco, Laura Conejero, Mohamed El Bouhali, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Mercè Mariné, Roser Pujol, Manel Sans, Kathy Sey i Anna Ycobalzeta. Feina de dramatúrgia: s’ha traslladat l’obra al segle XX (durant dues hores i mitja, de funció).

Amb humor negre i molta música, El missioner, una proposta de La Virgueria (Aleix Fauró, Isis Martín, Patrícia Bargalló, Júlia Ribera) aterra al Brossa, al carrer de Flassaders. Del 18 de gener al 5 de febrer.