| Gènere | teatre; drama |
| Data finalització obra | 23/06/2001 |
| Llengua original | Català |
| Sinopsi | Lídia (àlias Senyoreta Ella), d’uns 35 anys, decebuda amb l’amor i la societat, es dedica a violentar la gent que coneix i a practicar el sexe indiscriminadament, no per gust, sinó a fi de ridiculitzar els principis dels individus. |
| Escenes | – |
| Personatges | Ella, Els Homes 1,2,3,4,5,6 , Dona 1, El de la jaqueta, La silueta, Possible ligue 1,2,3,4 , La secretària de la Senyoreta Ella, L’Analista, Un cuiner, Un Cambrer, El marit de la secretària, Ricard, diversos secundaris (un dimoni, un saxofonista, ballarins i ballarines…). |
| Espai escènic | Únic. Bàsicament un entramat metàl·lic a mà esquerra escènica i cadires a mà dreta. |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | – |
| Fragment literari | ESCENA 13 Arriba des de la zona del públic caminant l’ANALISTA, que puja a l’escena buida. L´ANALISTA: Disculpin. …Aquí cal analitzar les divergències, les discrepàncies, les contradiccions… Cal plantejar-se com pot ser que la Senyoreta….direm…la “Senyoreta… Ella” –perquè no sabem ben bé qui és- pot semblar tan mala puta, que es tira a tot Déu i parla com una puta cabrona i els deixa a tots verds;… i en canvi, en determinats moments, sembla d´una sensibilitat exquisida. Recordin el poema número 13 del llibre Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Ricardo Neftalí Reyes, poeta xilè nascut el 12 de juliol de 1904. En Neftalí feia servir un pseudònim: Pablo Neruda. En Neftalí no fa olor a naftalina ni molt menys els seus poemes han quedat oblidats a l´armari. Com els deia, ella sembla compungida, …No els sembla un colom ferit, una barana rovellada separada de l´heura, una platja silenciosa i fosca d’un dia de pluja…? Vagin prenent nota. No els sembla que no concorda aquesta mala puta amb aquesta dona tan ferida? Fosc. |
| Fonts/documentació emprada | · fragment de poema d’Antonio Gala. · Diccionari de la Llengua Catalana |
| Cobertura periodística | – |
| Actes socials | – |
| Edicions | (2005) Dins de la revista: Assaig de Teatre núm. 47, de setembre de 2005. Títol del volum: “El teatre no aristotèlic”. 33 pàgines (p. 59-92). Publica l’AIET-Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (Barcelona). |
| Altres consideracions | La versió més definitiva, d’agost del 2001, té algunes adaptacions i retallades per suggeriment de l’actriu Vicenta Ndongo, a qui li vaig deixar per llegir-la. L’obra naixia inspirada per les derrotes amoroses i sensació d’impotència. Li tinc molt de carinyo i la considero molt trista. |
| Lectures dramatitzades | – |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | Descarregar l’obra sencera. |
| Arxius d’àudio | – |
| Fotos | – |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | – |