| Gènere | teatre; obra dramàtica |
| Data finalització obra | 27/01/1998 |
| Llengua original | català |
| Sinopsi | Retalls de vida qüotidiana a les darreries del segle XX (1998), a partir de la supervivència emocional i econòmica d’una universitària (Sara), d’uns 28 anys. |
| Temes | lesbianisme, lesbofòbia interioritzada, amistat, família, amor platònic, independència econòmica, supervivència, vida urbana, vida universitària. |
| Escenes | 12 |
| Resum per escenes | Escena 1 (p. 11-14) Noies i nois que juguen o tenen expressions afectives, al paradís. El Noi 4 tira la poma del paradís -que era prohibit tocar- contra un cérvol. Traspassa l’escena el filòsof Plató, pendent d’una cita. Xafogor sobrevinguda i arribada -com a castigament diví- d’esquelets humans, agressius amb els mortals. Escena 2 (p. 15) Un Déu bizantinitzant i un Crist vestit amb texans comenten, a una zona del paradís, l’acció violenta que ha fet l’exèrcit d’esquelets sobre els humans que jugaven, de l’escena anterior. Escena 3 (p. 17-18) A casa (“casa 1”) de la protagonista (Sara), la Sara, d’uns vint-i-vuit anys, surt de la banyera per respondre la trucada telefònica de l’amic Carles. Escena 4 (p. 19-24) Berenar en una granja del carrer de Petritxol d’una Barcelona festiva; conversa (supervivència econòmica i modus vivendi de la generació nascuda el 1970, experiències estètiques, la vida, la mort, els petits plaers que ens fan vibrar, homenatge a professors universitaris reals i a artistes, en especial Tadeusz Kantor,…) de la protagonista amb l’amic Carles i una amiga d’ell, la Natàlia. Escena 5 (p. 25-27) Escena familiar al domicili dels pares (“casa 2”) de la protagonista (Sara), engalanada amb l’arbre de Nadal; conversen Sara i el seu germà, de 12 anys. Ella expressa un anhel amorós que deriva en un tancament d’escena que efectua un àngel: projeccions de fotos de gestos afectuosos amb acompanyament musical del Requiem in Paradisum de Fauré. Escena 6 (p. 29-35) Escena familiar al domicili dels pares (“casa 2”) de la protagonista (Sara), al menjador que té al principi la tele encesa. Discussió domèstica entre la mare, filla i pare, amb aparició puntual del fill petit. Incompatibilitat i/o intoleràncies matrimonials. Escena 7 (p. 37-43) A casa (“casa 1”) de la protagonista (Sara). Primerament, assistim a la conversa (primera cita) telefònica entre la Sara i una dona anònima que hi ha a la penombra. A continuació, arriba l’amic de la Sara, en Carles, a l’immoble. Sara li explica l’amor que sent per una persona casada. Idea del carpe diem i de la revelació (o no) dels sentiments. Escena 8 (p. 45-46) A la cuina d’una casa antiga, conversa breu dels avis de la Sara, amb ella. Escena 9 (p. 47-49) A un taller de restauració pictòrica, la protagonista (Sara) parla sobre l’amor (i sobre una dona en la que pensa constantment) amb un company de taller, de feina, en Pep. Escena 10 (p. 51-52) En una gran penombra, pantalla blanca de fons a on es va passant una carta d’amor de la protagonista a una altra dona, que llegeix una veu en off mentre la protagonista seu a una cadira amb cul de palla. Escena 11 (p. 53-54) Al centre escènic, la protagonista, que parla breu al públic, sobre el dret i la llibertat d’estimar sense convencions ni patrons. Un àngel fugaç s’enduu la cadira. Escena 12 (p. 55-57) Tornen a escena els personatges de l’escena 2 (Déu i Crist), que preparen la trobada per destí per enamorar-se de la Sara i la dona que estima. L’amor com a paradís, les rectificacions com a eina elogiable i a practicar. |
| Personatges | Mare, Pare, Filla 1 (Sara, la protagonista), El Petit, Carles, Pep, Natàlia, Veu, Avi, Àvia, Cambrera jove, Déu, Crist, 4 nois i 4 noies, Plató, Un Àngel. |
| Espai escènic | Escena 1: el paradís Escena 2: el paradís Escena 3: casa de la filla 1 Escena 4: granja-bar del carrer Petritxol Escena 5: casa dels pares Escena 6: casa dels pares Escena 7: casa de la filla 1 Escena 8: casa dels avis Escena 9: taller de restauració pictòrica Escena 10: projecció de carta Escena 11: post-carta: la confessió a escena Escena 12: el paradís |
| Dibuixos, esquemes, propostes escenogràfiques | |
| Fragment literari | Penja el telèfon. Coincideix que truquen a la porta; la FILLA 1 va a obrir-la. CARLES : Hola, lapita. Em venies de pas. Puc passar ? FILLA 1 : Deixa que pensi. Sí sí pots. No hi ha cap cos despullat i encès de passió al meu llit ni tampoc tinc un Adonis a la dutxa. Vinga, passa. D’on vens ? CARLES : He anat a buscar menjar per al gos. Com ho portes ? Encara estàs out ? FILLA 1 : Sí. CARLES : No vols explicar-m´ho millor ? Ja saps que si arribo més tard a casa, així gasto menys llum. A final de mes, t´ho agraïré, pensaré en tu. (Somriu). |
| Fonts/documentació emprada | – |
| Cobertura periodística | Diari de Tarragona (lliurament Premi Teatral), diumenge 12/11/2000, pàg. 44 El Punt, edició de Tarragona (relació dels guardonats als Premis Reus), diumenge 12/11/2000 pàg. 7 El Punt, edició de Tarragona (lliurament Premi Teatral), dilluns 13/11/2000, pàg. 6 Avui (crítica literària-teatral a l’edició del llibre), 21/03/2002, suplement de Cultura, pàg. XI Diari de Tarragona (Publicació de l’obra Vainilla), diumenge 30/01/2002 |
| Actes socials | 05/11/2003 Presentació del llibre, a càrrec de M. Carme Junyent, al Grup de Lectores de Masquefa |
| Edicions | (2001) Arola Editors (Tarragona), novembre, col·lecció Textos a part (teatre contemporani), núm. 12. |
| Altres consideracions | Primera obra teatral de l’autora. Premi Joaquim M. Bartrina de Teatre (Premis Reus), 1a edició (2000); jurat: el dramaturg Joan Cavallé, el director teatral Ferran Madico, l’escenògrafa Montse Amenós i Teresa Sarradell, com a secretària. |
| Lectures dramatitzades | – |
| Escenificacions | – |
| Traduccions | – |
| Arxius de text | – |
| Arxius d’àudio | – |
| Fotos | – |
| Seqüencia fotogràfica | – |
| Vídeos | – |